1. |
||||
2. |
Slijà
03:48
|
|||
Ei tu, jueu! tant se val
el que hagis fet bé,
no ho recordarem,
t’acusarem de ser qui ens ha fet mal.
Sort dels grans reis cristians
que us van foragitar.
Que deixar diners
a un interès tothom sap que és pecar.
Us vam donar treva, va ser a l’holocaust.
Ningú no entenia rès.
Com un sol home foll
podia acabar amb
tants fidels d’un mateix Deu?
La resta d’aquest món
quan volem un lloc
ataquem passant-lo a sang i a foc
això és guanyar amb honor.
Vosaltres el compreu,
després sol.liciteu
que la resta us beneeixin.
Es que no sabeu jugar?
Us vam donar treva, a la nova llar.
Us veiem com cadells
contra quatre gegants.
Volien llençar al mar
tants fidels d’un mateix Deu.
Ei tu, jueu! tant se val
el que hagis fet bé,
Ningú gosa plantar cara
a quatre gegants
oblidant respecte i por.
Ningú es llença a les feres
sols amb dents de llet,
però mossega fins fer sang.
Jueu, sols resta dir “slijà”.
Encara pocs t’entendran.
Continua endavant
Sols ens queda dir “perdó”
No buscar qui te raó
Mengem tots del mateix plat.
|
||||
3. |
Por
05:32
|
|||
La matinada! Per fi estic sol.
Llums d’emergència i cap soroll.
Em moc en silenci. Vaig al servei
per ofegar el meu plor.
Mes tard m’acosto a una paret.
A l’altra banda hi ha el patiment.
Sembla que posant-hi tota la ma
m’hi pugui apropar.
Vull evitar torturar-me
pensant en coses que no entenc,
sentint-me culpable per estar bé.
Intento no pensar en res.
No cal que jugui a enganyar-me.
Ja se que no ho podré parar.
Quan vols evitar tenir un pensament
saps que acabaràs caient.
Així és la nit dins de l’hospital.
Tot i que a l’U.C.I. no hi puc entrar,
mentre em mantingui voltant per allà,
et sentiré al costat.
Començo a pensar en imatges,
escenes no gens especials,
coses quotidianes, ... però hi ha un detall;
A cap d’elles ja no hi surts tu.
Jo se molt bé
el que és això.
Un estrany desconsol.
Se que vol dir el tremolor,
perdre l’alè, …
D’això que tinc en diuen por.
|
||||
4. |
El violí de sorra
04:32
|
|||
5. |
L'home del tren
04:59
|
|||
Se solia endormiscar en el tren
Aquella nit però seié de cara
a una princesa
Un rostre preciós
Quan el tren per fi s’atura
ell sent com la bellesa
d’ ella l’embruixa
i en un no res la dama surt del tren
L’ànima es revolta i surt del cos.
És tal l’encanteri que hi vol ser a prop
i allí l’home es queda a viure
Aquell tren li fa de llar
amb una esperança;
Retrobar el seu cor perdut
per la sirena
El temps que passa el fa llegenda.
Malgrat que el món sencer l’aclama
buidor i nostàlgia
són el que sent per dins
Els anys al tren en va que passen.
Per fi suaument la mort l’atrapa
sense sofrença,
com un bes sense amor.
|
||||
6. |
Préssecs
06:12
|
|||
Quan tenia quinze anys creia que era del tot boig
i que de gran ja no aniria de cul.
Però amb el temps no puc dir que sigui diferent
Més aviat em sembla que anem pitjor que abans.
Als vint anys les hormones eren l’explicació
i em deien que més tard no n’hi hauria per tant.
Però cada cop que veig un préssec en moviment
em posaria a córrer fins a buidar-me per dins.
Feu com que no us fan il·lusió aquests préssecs madurs que dansen i dansen.
És el vell joc de fer com si res mentre fem un rebuf de gràcies.
N’hi ha per tot de préssecs ballant davant dels teus ulls.
Tant si vols com no desfilant per tu per fer d’aquest món un lloc en el que no tot és tan dolent
No ho veus que això és el que ens fa avançar amb un somriure net i clar
Els préssecs són aquí per fer donar felicitat quan veus foscor un préssec diu
"Aquesta és la fruita que no ens van prohibir"
T’has casat i tens criatures a pilons
o ets un single lliure com el vent.
Un cop a fora tots som dèbils com el que més
davant dels préssecs de vinya que ens fan perdre nord.
Elles sempre han pensat
que saben de què va,
que tenen un poder,
que ens tenen dominats
De fet no ho saben prou.
No en saben la meitat.
És patològic.
Se’n fotarien creus!
Un cop van preguntar a un home saberut
en què pensava quan estava tot sol
I la resposta us sorprendrà perquè va dir aquell home espavilat que quan estava sol veia
a una fembra amb un bon pa .... i presseguets.
|
||||
7. |
Sabem el que us convé
05:38
|
|||
No és que no us vulguem dir tota la veritat
però és que us hem de protegir.
El que hi ha allà fora costa de pair.
Sou massa fràgils, cal que us ajudem a anar.
Nosaltres som polítics.
Per sort ens heu votat.
No us cal patir per res mai més
que us construïm la realitat
Nosaltres, periodistes
per sort hem estudiat.
No us cal patir per res mai més
que arreglem la veritat.
Clar que us mereixeu saber, però no cal tot.
Pobrissons! Seria dur.
Pot ser més endavant. Encara és aviat.
No podem permetre fer-vos equivocar.
No us cal patir per res
Sabem el que us convé.
No som mentiders. Esteu de sort.
Ho fem pel vostre bé.
No patiu per res.
Sabem molt bé tot allò que us convé
No som mentiders, esteu de sort.
Ho fem pel vostre bé.
Si sabéssiu tot el que ha passat
en un conflicte armat
podríeu defensar el costat
del qui hem decidit odiar.
Si ho coneguéssiu tot de cop
no estaríeu preparats
per acollir amb felicitat,
noves lleis sense piular.
Però hi ha alguns encaparrats a analitzar aquests dictats.
Només són pobres desgraciats. No cal que els escolteu.
Hi ha enunciats que us poden dur a pensar que no són veritats.
Els repetim un cop i un altre, fins que us hi acostumeu.
No us cal patir per res
Sabem el que us convé.
No som mentiders. Esteu de sort.
Ho fem pel vostre bé.
No patiu per res
Sabem molt bé tot allò que us convé
No som mentiders, esteu de sort
Ho fem pel vostre bé.
|
||||
8. |
Fes que es girin
05:17
|
|||
Torna a parlar, fes que es girin.
Fes que ara entenguin que portes dins.
Torna a parlar, fes que es girin.
Fes que ho comprenguin tot.
Fa temps que només penses, no pots convèncer-los de que estàs viu,
i per més que ho intentes no els pots fer entendre el que portes dins.
Fa temps que vols dir coses però no goses, sé que ho pots fer.
Pot ser demà, et convences, però el temps s’ha esgotat.
Fa molt que tu voldries, t’agradaria explicar-ho tot.
Tant sols agafa aire, no costa gaire, deixa’t anar.
Tens segellats els llavis, no pares de dir no puc.
Serà més tard, et penses, però el temps s’ha esgotat.
Torna a parlar, fes que es girin.
Perquè quan passen miren avall?
Torna a parlar, fes que es girin.
Fes que aixequin el cap.
Ha estat avui, no saps perquè, ningú t’ho ha dit, ningú ho comprèn.
Tampoc no saps el que ha canviat, però saps que és ara, és ara o mai.
Ho notes dins, ha de sortir, proves un crit, després un cant.
Ho estàs fent, s’han aturat, ho has aconseguit, s’estan girant.
Ha estat avui, no saps perquè.
Ningú t'ho ha dit, ningú ho compren.
Tampoc no saps què ha canviat, però saps que és ara o mai.
Torna a parlar, fes que es girin.
Fes que ara entenguin que portes dins.
Torna a parlar, fes que es girin.
Fes que ho comprenguin tot.
|
||||
9. |
El Plà de les garces
07:03
|
|||
10. |
Farsa
04:21
|
|||
Mai no has volgut sortir del teu món fals
i sempre has comprat el què t’han presentat
Però el que ara perds et fa sentir molt defraudat, o no?
No hi ha temps, viu el present i deixa de plorar.
El “No puc viure sense tu” és fals, sempre ho serà
però ara els plors t’estan trencant i et fan dubtar.
Has d’oblidar el què t’han inculcat.
Ens han enganyat amb un món d’esclaus.
Diu “si ets casat ja ho tens tot lligat”.
Creu-me i deixa estar aquestes crueltats.
Mai no has tingut prou seny per esbrinar
que el teu destí es fa amb cada pas.
Pots escollir al teu franc albir, tu ets qui decidiràs.
Hi ets a temps, mira el què tens i oblida el teu passat.
Aquells tòpics són vulgars i t’han enverinat.
Hi ha molts camins per descobrir i cap no està tancat.
Has ...
Diu ...
Creu-me i deixa estar aquestes crueltats
Tot són farses, què més vols?
Mira al teu voltant, està ple de freakies turmentats
per tantes mentides, per tantes falses veritats.
La vida és teva, només tu pots dir cap on vas.
|
||||
11. |
Mercuri
04:35
|
|||
Puc tancar els ulls i imaginar mercuri quiet, dormint a les meves mans.
M’hi fixo bé. Tot està en calma.
Em sento en pau.
No he de fer, tant sols ser.
Sense obrir els ulls provo de pensar que farà ell, el mercuri al moure-les.
No ho sé esbrinar. És un misteri.
Despert,
ara és ell qui decideix.
Què pot fer?
Massa nerviós, imprevisible,
massa donat a trencar regles.
Com ho sóc jo, com som nosaltres
Mercuri és
Mercuri puc ser
Sé el que he de fer, mentre el meu món segueix calmat, mentre el puc controlar
Però canvia el joc, quant tot trontolla.
Tinc por.
Ara sóc qui decideix?
Què puc fer?
Cada moviment porta nous canvis.
Ha d’escollir noves sortides.
És el que fem cada nou dia.
Viure és això
Parar o continuar.
Som com un petit sacseig al mar
que primer fa mandroses ones
que a la fi són grans onades
d’un temporal
d’una tempesta.
Tant viu com un eixam d’abelles
o calmat veient passar el temps
Podem trencar, podem descansar
Mercuri és
Mercuri vull ser.
|
||||
12. |
Sara
05:13
|
|||
13. |
Franc albir Vilassar De Dalt, Spain
Franc albir is a veteran catalan prog-band formed by the mid-eighties. Their influences come from the classic british prog- rock, but they also like to explore some other fields, introducing some hints of jazz, pop-rock, mediterranean sounds and powerhouse passages close to metal. All these together building a great piece of work full of epic and melodic music. ... more
Streaming and Download help
If you like Franc albir, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp