1. |
No pots.
08:18
|
|||
No pots obligar-me a estimar.
L’amor s’ha de guanyar.
No n’hi ha prou volent-ho, cal lluitar.
No pots seguir-me rebutjant
si no em deixes fugir.
No ho pots tenir tot, cal escollir.
No em pots fer parlar com vols
i esperar que no estem sols
per dir que sóc jo qui no et deixa parlar.
No pots prendre el que era meu
i dir-ne compartir.
Com pots fer-ho i després dormir?
No em pots fer portar el teu pes
i criticar el meu plany
quan em fallen els braços cansats.
No em pots fer cumplir una llei
que has fet sols amb el teu seny.
No em faràs creure que és feta pel meu bé.
No pots creure que jo
oblidaré qui sóc
tant sols per estar casats.
No m’ho vas preguntar, em vas comprar
i vas aconseguir per la força
el meu cos.
No pots forçar-me a resar
ni vestir-me com tu vols.
No m’importen les creences
que et fan creure que pots.
No pots seguir creient
que el que fas està ben fet,
que no puc fer el que vulgui
i encara seguir pensant que ets just.
M’estàs maltractant.
He de fugir.
No he de témer el meu destí.
Fa massa temps que amago el que realment sento, que em paralitza la meva por.
He de deixar de fer-te la feina,
de creure que això et farà content,
de pensar sempre que és culpa meva
si rebo algún escarment.
Només cal dir, “prou”
No puc perdre la il·lusió
No puc témer dir que no
No puc oblidar-me de la llibertat
Fem-ho pels nostres fills
No esperem que ho facin ells
Tinguem valor d’aixecar-nos i fer «adeu» amb la ma
El que vingui després els demés ho escriuran
Així és com es fa la història
No es fa només somiant
Marxem!
|
||||
2. |
||||
3. |
007 vs. el Dr. Mam.
06:20
|
|||
4. |
||||
5. |
Hoc - intro.
01:43
|
|||
Hi ha molta gent que pensa en l’11 de setembre del 1714 com la data que va canviar el destí de Catalunya. És cert que va canviar, i molt. Abans d’aquesta data erem súbdits d’un rei castellà i que parlava castellà però que, encara que de no massa bona gana, acceptava les lleis catalanes. Després d’aquesta data vam passar a tenir un rei que també era castellà però que no acceptava res i ens ho va imposar tot per la força.
Però si anem més enrere en el temps trobarem una altra data que potser encara ens va canviar més els nostres destins.
Som el 31 de maig de 1410. Tenim un rei català, parla en català, pensa en català, s’estima Catalunya,... i Aragó,... i Mallorca,... i València ... i Sardenya ... i Sicília ...
El nostre rei es troba agonitzant al llit del monestir de Valldonzella i no té descendència. Està envoltat d’una sèrie de persones que tenen un especial interès en canviar el destí de Catalunya i unir-lo al de Castella. De fet, en aquell moment, no ho tenien difícil. Només havien de fer-li pronunciar una paraula, una sola paraula. Aquesta fatídica paraula, avui vol dir “SI” i en aquells moments era... “HOC”.
|
||||
6. |
Hoc
06:20
|
|||
Aquestes gents me tapen la lum de les llànties.
No hi veig
Hi és un que me parla però soc molt cansat, tench por, tench calor
lexeu mon tan fosch entendre.
Acord li respondré ço que vol sentir ... Hoc
Són al voltant del lit de mort de lo rey Martí l’humà
cavallers que vullen trahir ço que ell vol que és fer rey Jaume d’Urgell
Ferrer de Gualbes un cop més li torna a preguntar:
“Senyor meu, plau-vos que la successió del dits vostres regnes e terres, aprés obte vostre pervingue a aquell que per justícia deurà pervenir?”
e a cap de un poc lo rey Martí respòn ... “HOC”
Deu meu, aquest jorn passà d’aquest infern lo meu marit
ha anat ab la prima sposa seva , mestra meva.
Per l’amor que a ell he fes que descansi en pau.
Marguerida de Prades demana perdó a Deu per sentir alleujament
Ja no haurà de jaure ab un hom malalt, obès i xacrós
Ja no haurà de reduptar les mirades sortint verge del tàlem.
|
||||
7. |
||||
8. |
Núria.
06:54
|
|||
9. |
Daurat Xuixirà.
02:49
|
|||
10. |
Piano J.XXIII.
07:10
|
|||
11. |
Tulipa Yorka.
08:21
|
|||
12. |
Dues il·lusions.
02:33
|
|||
Si em preguntessis quin és el meu desig més gran.
Si volguessis saber el regal que em podries fer
Si em diguessis que mai més res podria demanar,
que aquest seria el darrer, já és més del que puc somiar
Demanaria allò que em fes pensar que Déu existeix
Que em fes plorar de tant bell com pot ser, que em fes sentir innocent
Que m’enamori quan el veig, que em colpegi els sentits
Que de tant que l’adorés tant em fes si em morís
Que em prengui l’alè quan imagino que em pot estimar
Si em preguntes “què és el que en vols fer?”
Jo et diria “vull compartir-ho amb tu”
Mai podré agrair-t’ho prou ... tu me n’has donat dos.
|
Franc albir Vilassar De Dalt, Spain
Franc albir is a veteran catalan prog-band formed by the mid-eighties. Their influences come from the classic british prog- rock, but they also like to explore some other fields, introducing some hints of jazz, pop-rock, mediterranean sounds and powerhouse passages close to metal. All these together building a great piece of work full of epic and melodic music. ... more
Streaming and Download help
If you like Franc albir, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp